La paraula trauma deriva del grec i significa ferida. El trauma és una ferida que pot ser provocada per variades situacions. Quan sentim parlar de traumes ho associem a problemes originats per grans desastres naturals com a terratrèmols o huracans. També aquells causats per l’home, com a guerres, accidents, abusos, etc. Els especialistes els denominem Traumes amb “T” per la gran magnitud de les seves causes. També existeix una altra categoria de traumes amb “t”, l’origen de la qual està relacionat amb fets, aparentment, de menor importància.
No obstant això, la importància de les causes del trauma no determina la qualitat del dany que aquest produeix. Pot ser tan nociu un “Trauma” com un “trauma”, perquè els seus efectes dependran de cada persona, de la seva història i entorn afectiu, del moment en què s’hagi produït i de la seva reiteració al llarg del temps. El trauma, no importa el seu origen, *lastima de tal manera la salut, la seguretat i el benestar de la persona, que aquesta pot arribar a desenvolupar creences falses i destructives de si mateixa i del món.

Conseqüències del trauma

Aquestes creences poden estar referides a la seva persona: “sóc un incapaç, sóc poregós, estic indefensa, em van a atacar, sóc dolenta, no em volen”; o a un altre aspecte en particular: “sóc incapaç de ser bon alumne; de complir els meus horaris; de parlar en públic, no serveixo per escriure, no haig de ser reeixit”. Aquestes creences interfereixen i dificulten la seva conducta. Quan estem amenaçats per un perill emocional o físic el nostre sistema nerviós està preparat per reaccionar davant el perill, de manera que la circulació de la sang és dirigida als òrgans vitals, el cor batega més ràpid, augmenta el ritme de la respiració, els músculs es tiben, i s’aguditza un estat psicològic d’alerta, etc.
Una vegada que el perill ha passat, aquest sistema d’alerta deixa de funcionar i torna a la normalitat. Però quan una experiència que pot implicar dolor, vergonya, por, horror o pànic és aclaparant per la seva intensitat, pot ocórrer que el sistema nerviós no estigui en condicions d’elaborar una resposta de control. En conseqüència, el sistema de prevenció i defensa es manté en estat d’alerta permanent i, a partir d’aquest moment, la més petita situació que recordi el fet traumàtic dispara tota la bateria d’estímuls per reaccionar com si estigués defensant-se de la mateixa manera com ho va fer la primera vegada. En aquesta situació, les reaccions de conducta es fan inadequades i la persona pot quedar bloquejada, paralitzada, indefensa.