Medicina general
En l’exercici de la pràctica mèdica, en primer lloc, cal escoltar atentament al pacient en l’exposició del seu malestar. Després ens plantegem una o diverses hipòtesis de diagnòstic a través d’una correcta anamnesi (història clínica) i una meticulosa exploració física, i finalment se sol·liciten les proves analítiques i de radioimatge necessàries per confirmar el diagnòstic.
Quant al Tractament mèdic, jo procuro fer-ho amb criteris “basats en l’evidència científica” utilitzant el menor nombre possible de fàrmacs –únicament els imprescindibles- i potenciant la capacitat de l’organisme amb la resta de teràpies psicofísiques amb criteris de sentit comú.
Les PÀGINES RELACIONADES amb Medicina general aporten una llista de les malalties més frequents que es presenten en un consultori de medicina general, remarcant aquelles que jo tracto amb major freqüència. També hi ha una pàgina informativa sobre les proves diagnòstiques més habituals.
Però potser on he centrat més la meva atenció és en el tema del dolor. La pàgina del dolor com a símptoma és una introducció que obre la porta a les diferents especialitats amb les quals tracto aquest símptoma tant en el seu vessant més físic com en la del seu component de sofriment emocional i que després es van desglossant a les pàgines que componen aquest blog. I en íntima relació amb tot això, incloc la pàgina El dolor en la consulta mèdica que és la transcripció d’una interessant entrevista al Dr. Daniel Samper, coordinador de la Clínica del Dolor de l’Hospital Universitari *Germans Trias i Pujol de Badalona.
Finalment dedico una pàgina a les pràctiques mèdiques complementàries, ja que és imprescindible un posicionament clar davant aquest controvertit tema.
El Dr. Jordi Gol, en 1967, va enunciar en un Congrés de Medicina una definició de “salut” que s’ha fet famosa per la seva senzillesa i la seva utilitat:
“Salut és autonomia, solidaritat i alegria”
Cada persona porta inscrita en el seu ésser aquestes tres característiques. L’objectiu de la Medicina és ajudar a recuperar-les en la mesura del possible tant en l’àmbit de la salut física com en la salut emocional i psicològica.