Quan jo estudiava medicina en deien “flora intestinal”, però des de fa unes dècades s’utilitza el concepte més ampli de “microbiota intestinal”. I ja no és el conjunt de bacteris que conviuen amb nosaltres com a comensals aprofitats i dels quals en tot cas rebem algun benefici, sinó que cada vegada tenim més proves de la importància que tenen en la nostra salut. Ja sabeu,  es tracta de cent bilions de bacteris, de centenars de tipus diferents, que suposen entre un i dos quilos del pes del nostre cos; i el més important, amb una informació inabastable continguda en tots els seus genomes.

Al llarg de la vida anem recollint aquests bacteris. Al néixer som estèrils, però des del primer moment el tracte gastrointestinal es colonitza, sol evolucionar al llarg de la vida influïda pel medi ambient i l’alimentació, i en una persona adulta, un cop s’ha establert, la microbiota sol ser ja estable en el temps.

En els últims anys han tingut un gran ressò les investigacions que presenten la microbiota intestinal com un autèntic òrgan metabòlic amb funcions en la nutrició, la regulació de la immunitat i la inflamació sistèmica. Per exemple, en relació amb la immunitat, Strachan (1989) va mostrar que la disminució de la càrrega bacteriana deguda a l’augment dels estàndards d’higiene podria conduir a un increment de les malalties autoimmunes. És la “teoria de la higiene” que diu que, quan som petits, l’excés de neteja i la disminució a l’exposició als bacteris impedeix el correcte desenvolupament dels mecanismes immunoreguladors. És interessant saber que les al·lèrgies i l’asma són pràcticament inexistents en les comunitats rurals de l’Àfrica…

La investigació científica de la microbiota intestinal està en auge. I segurament nous descobriments ajudaran a comprendre millor el seu funcionament i la relació amb la salut de les persones.

Salut física i potser també salut mental.

Aquest mes d’agost em va cridar l’atenció un estudi fet a la Universitat de Califòrnia Los Angeles (UCLA) en el que troben una relació entre els bacteris predominants a l’intestí d’una persona, l’estructura del seu cervell i les seves reaccions emocionals. L’estudi evidenciava que hi havia no només diferències anatòmiques en la substància grisa i blanca del cervell, sinó també diferències funcionals amb diferent sensibilitat als impactes emocionals negatius.

Com sempre passa amb aquest tipus d’estudis, no queda clar si aquesta relació és causal, o si hi poden haver altres variables que no s’hagin tingut en compte com el tipus de dieta o l’exercici físic, que també influeixen la microbiota intestinal. És a dir que no sabem si són els bacteris els que influeixen en el cervell o són les diferències que ja hi ha en el cervell el que influeixen en el tipus de bacteris que s’instal.la en l’intestí… O bé hi ha un tercer element que influencia ambdós i que encara desconeixem.

De tot manera és un tema força interessant, i obra moltes expectatives en la comprensió de la relació entre el cos i la ment.

L’estudi de la UCLA és aquest: Tillisch K, Mayer E, Gupta A, et al.  T, Zeevi D, Zmora N, et al. Brain structure and response to emotional stimuli as related to gut microbial profiles in healthy women. Psychosomatic Medicine. 2017 DOI: 10.1097/PSY.0000000000000493

 

I si us interessa el tema de la microbiota intestinal en relació amb la salut, el que són els prebiòtics i els probiòtics, etc., un link força ben fet és aquest de la Societat Europea de Neurogastroenterologia i Motilitat: http://www.gutmicrobiotaforhealth.com/es/inicio/