Beneficis de la pràctica del “mindfulness”

Ja hem comentat que “mindfulness” significa “consciència plena” o “atenció plena” i reconeix la capacitat que té l’ésser humà de parar esment a com es desplega l’experiència en el present, moment a moment, i sense jutjar. O en paraules de Jon Kabat-Zinn, “mindfulness és la consciència que sorgeix quan parem esment voluntàriament i amb intenció, al que ocorre en el moment present, i sense prejudicis ni expectatives”.

S’ha comprovat en nombrosos estudis científics (és molt àmplia la bibliografia existent i està a la disposició de qui la precisi), que aquesta manera de funcionament mental incideix en la potenciació de l’atenció i la concentració, en la reducció de l’estrès, i en la millora de la comunicació interpersonal i de la salut.

D’una banda, des del punt de vista general, el mindfulness afavoreix una:

• Major claredat mental, derivada d’una atenció més imparcial, amb millor presa de decisions.
• Millor capacitat de connexió amb els altres, millorant la confiança i l’empatia.
• Millor eficàcia i productivitat, resultat d’una major atenció i concentració.
• Més creativitat, resultat d’un enfocament menys amenaçador davant els problemes.

Des del punt de vista emocional i de la salut:

• Millor gestió de les emocions, la qual cosa facilita el control dels comportaments desadaptats o addictius: p. ex. en trastorns de l’alimentació.
• Redueix els símptomes mèdics associats a l’estrès en un 47%
• Redueix el malestar psicològic.
• Posa fi a les “ruminacions”.
• Augmenta la consciència sobre la capacitat per a influir positivament en la salut.
• Permet viure bé amb el dolor crònic i la malaltia.

S’ha demostrat que l’entrenament en mindfulness:

• és més eficaç que altres intervencions psicològiques (Lleó i cols., 2013).
• …i el benestar perdura. (Martín A i García de la Banda G, 2010).

En els últims anys s’ha estudiat la relació entre la pràctica de la meditació i els canvis d’activitat cerebral i de la morfologia del propi cervell (Simon V., 2007) (Vestergaard, 2009) (Luders i cols. 2011) (Hölzel i col., 2011) (Luders, 2012) (Luders, 2013) (Clausen i cols. 2014) (Fox i cols. 2014) (Kumar i cols. 2014) (Valent-Fangós i cols. 2014) (Villemure i cols. 2015) etc…

Els resultats d’aquests estudis detecten majors volums de substància grisa en les persones que practiquen meditació,  concretament en determinades àrees cerebrals (escorça orbito frontal, tàlem dret, circumvolució temporal inferior esquerra) i també van mostrar significativament majors volums de funcionament en l’hipocamp dret. Troballes que permeten entendre per què hi ha un major control emocional en aquestes persones, i per què augmenten les habilitats per a conrear emocions positives i participar en el comportament conscient que mostren els meditadors.

A més, suggereixen que aquestes modificacions en les estructures cerebrals apareixen ja després d’un entrenament intensiu de tan sols dos mesos de durada, com el que ofereix el Programa MBSR.