1.- És una teràpia EFICAÇ

La *REBT es basa en la idea que no són les coses que ens passen les que ens trastornen sinó el que ens diem sobre elles.
Així un dels principals objectius de l’o de la terapeuta *REBT és detectar, qüestionar i canviar les creences i actituds que no fan més que afegir sofriment a l’ésser humà.
– És una teràpia BREU
Ja des del primer dia el terapeuta intenta que el pacient abandoni les exigències d’estar millor i que accepti el seu estat per, des d’aquí, canviar-ho.
Per exemple: Si una dona ve a consulta perquè es troba deprimida, normalment es tendeix a la idea que “cal canviar això immediatament”. Si bé es treballarà per millorar l’estat d’ànim d’aquesta dona, el primer és ACCEPTAR que ara s’està mal i no dir-se que “no hauria d’estar així” o “haig d’animar-me”.
En treballar activament amb les exigències, falses necessitats, catastrofismes, baixa tolerància a la frustració, el pacient aprèn ràpidament a detectar les idees irracionals i a canviar-les per creences racionals que a poc a poc aniran millorant el seu estat d’ànim i així augmentaran la seva eficàcia tant a nivell professional com en la seva vida diària.
Ja des del primer dia es dóna un canvi quantitatiu i qualitatiu en les emocions negatives del pacient. En cas que sigui necessària la medicació, la *REBT accelera i augmenta l’eficàcia d’aquesta medicació (*Macaskill *and *Macaskill, 1997).
– És una teràpia PROFUNDA
La *REBT no es limita a alleugerir el malestar del client. Normalment els canvis van més enllà. Les actituds que es discuteixen i treballen no produeixen canvis superficials sinó que provoquen canvis filosòfics profunds que es posen en evidència en tots els aspectes de la vida.
Es potencia la filosofia del sentit comú tan important i tan oblidada molt sovint. La potenciació del sentit comú i de la part intel·ligent que tots tenim fa que no només millorin els símptomes que afligeixen al pacient, sinó que en poques sessions sol manifestar una millora en la seva vida en general.
– És una teràpia DURADORA
En desaparèixer gran part de l’estrès i de la simptomatologia que presentava, el pacient pot enfocar la seva vida en objectius que fins al moment creia impossibles.
Amb la qual cosa la persona aprèn unes tècniques cognitives, emotives i conductuals (hi ha moltíssimes…) que pot practicar la resta de la seva vida, així com ensenyar-la i practicar-la amb els seus afins i amics