El dolor en la consulta mèdica

(Artícle extret d’una entrevista realitzada al doctor Daniel Samper, coordinador de la Clínica del Dolor de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, a La Vanguardia 02/08/2010)

El dolor és el símptoma més freqüent que porta a la primera visita en atenció primària, arribant al voltant del 80% de les consultes mèdiques.

El dolor s’entén com un símptoma que mobilitza al pacient fins a la consulta del metge. Les molèsties poden arribar a ser incapacitants, aconseguint extrems que ho converteixen en un dolor insuportable.

• En aquests casos parlem d’un dolor que afecta la qualitat de vida de la persona, a les seves funcions físiques, mentals i socials, fent que tot es torni negatiu.

Segons una enquesta realitzada en 16 països europeus sobre aquest tema al nostre país la prevalença del dolor crònic és del 12% de la població, unes xifres alguna cosa inferiors a les d’altres països europeus com el Regne Unit (30%), Itàlia (20%) o Noruega (30%).

El tipus de dolor que més consultes genera és el múscul-esquelètic, és a dir, el relacionat amb les zones lligamentoses, les parts musculars i les articulacions.

• De fet, un 60% dels pacients amb dolor crònic té un dolor d’aquest tipus, que es tradueix en ciàtica, reuma, artritis, lumbàlgies, etc.
• Una enquesta elaborada per la Societat Espanyola del Dolor indica que la prevalença del dolor crònic és del 80%, és a dir, que 8 de cada 10 pacient ho sofreixen.
• Les zones del cos on més incideix el dolor són l’esquena, el genoll i el maluc.
• En la població general no hi ha diferències d’afectació per sexe, encara que en les unitats del dolor són dones en un 65%.
• Pel que es refereix a l’edat mitjana en què les persones acudeixen a aquest tipus d’unitats se situa en els 59 anys, encara que cada dècada ocupa un 20% dels pacients.

Si tenim en compte que el dolor va associat a estrès, incapacitat funcional, insomni, etc., no és difícil imaginar que les àrees de la vida del pacient que queden afectades per les molèsties són totes.

• En la majoria de casos el malalt ha de deixar de treballar i tampoc pot realitzar una activitat física quotidiana de forma regular.
• Els pacients dormen malament i les repercussions en la seva qualitat de vida són immenses.
• Un 50% d’aquestes persones té limitada la vida laboral, un 70% veu disminuïda la deambulació, un 30% pateix depressió, el 80% té problemes de somni, i un 20% presenta disfuncions sexuals.

Quant als costos econòmics del tractament del dolor crònic, s’inverteix en això un 2,5 del PIB del país, és a dir, que uns 3.000 milions d’euros constitueixen la despesa anual en aquest tipus de pacients.

• Ja no només són els procediments diagnòstics, fàrmacs, etc., sinó que també cal recordar que són persones que deixen de treballar i per tant de produir.

Els pacients sol·liciten amb la màxima urgència que els llevin el dolor o almenys que l’hi redueixin.

• També sol·liciten una major agilitat en els tractaments i en la realització de les proves diagnòstiques, ja que des de la primera visita fins que es determina la patologia poden transcórrer mesos.
• D’altra banda es requereix que els fàrmacs es tolerin millor, a més que les proves diagnòstiques siguin més sensibles perquè detectin aspectes que avui dia segueixen passant-se per alt.

Els TRACTAMENTS en medicina, tal com explica el doctor Sampere, vénen donats per una sèrie de protocols que estableixen uns grups de treball de les societats científiques que regeixen aquesta especialitat.

• Existeix una Associació Mundial per al Dolor, que és on es determinen quins són els tractaments per abordar el dolor.
• També hi ha una associació d’aquest tipus en l’àmbit europeu i espanyol, a més dels congressos i revistes científiques que col·laboren en el dictamen de les pautes per tractar el dolor.