Ahir, 14 de juliol, veient el Telenoticies (Tv3) vaig captar unes imatges per atzar del moment en el qual a Messi li feien la revisió mèdica habitual a l’inici de la temporada. Durant uns segons la càmera va captar el moment en el qual el metge mesurava l’altura de l’admirable i admirat futbolista del Barça… i aahh!, van ser uns instants reveladors que donaria qualsevol cosa per tornar a disposar d’ells i transformar-los en un gif. He intentat accedir als arxius de Tv3 però han estat substituïdes per la mateixa escena però amb Iniesta en comptes de Messi. Llàstima, però mancant la imatge intentaré descriure-ho i afegir un dibuix aclaridor.

(La foto adjunta correspon al mateix moment que descric, però en algun un altre any anterior)

En l’escena que vaig poder veure ahir, al moment del mesurament, quan el metge baixa el llistó metàl·lic cap al cap de l’esportista, Messi fa el gest instintiu d'”aixecar el cap”, de la manera característica que solen fer-ho les persones de baixa alçada, que és elevant el mentó.

Si us fixeu, quan fem aquest gest d’elevar el mentó, tota la cara s’eleva i també els ulls, fent l’efecte a la persona que ho fa de “créixer”, perquè aconsegueix elevar un o dos centímetres els ulls per sobre de la posició anterior. Però també podeu observar que, malgrat que la cara s’eleva, el clatell es retreu i aquest gest el que provoca és disminuir l’altura també en un o dos centímetres. Just ho contrario del que es pretenia.

En l’escena d’ahir això quedava perfectament clar. En un primer moment, Messi aixeca el mentó en un moviment d’extensió del cap respecte del coll, de manera més exagerada que en la fotografia adjunta, i immediatament després el metge li corregeix la postura tornant a col·locar el cap en el seu lloc en un moviment de flexió del cap respecte del coll, aconseguint així que el punt més alt del clatell torni a elevar-se a la seva posició correcta.

Aquesta correcció postural, i millor, la consciència que puguem tenir d’ella i de les seves conseqüències, té una enorme importància no solament en l’altura subjectiva de la persona, que finalment és solament una qüestió anecdòtica com en aquest cas, sinó en l’efecte que té a nivell tensional en tota la musculatura posterior del coll quan aquest hàbit es converteix en el patró habitual de la persona.

Patologies funcionals tan comuns com la cervicàlgia tensional i la sensació d’inestabilitat poden estar afavorides per aquest hàbit de mala posició del crani respecte a la columna cervical.